ERPV, RV-pve, ENV, PCPE-PV, Demòcrates Valencians, Esquerra Valenciana i Estat Valencià van retre un homenatge conjunt al primer Alcalde republicà valencià i Diputat al Parlament espanyol d'Esquerra Valenciana, Vicent Marco Miranda, al Cementeri General de València, el 21 de desembre, amb un acte fraternal.
Reproduïm les paraules pronunciades per Joan S. Sorribes, Secretari Nacional d'Estat Valencià, amb motiu de l'homenatge.
"En primer lloc, agrair hui i ací l’organització d’un nou homenatge a
Vicent Marco Miranda a la gent d’Esquerra Republicana del País Valencià i la
seua obertura a la resta d’organitzacions presents…
«Política és amagar, callar o defensar els atropellaments quan els
cometen els amics. I jo no he sabut fer això. Polític és qui dóna la raó als
amics, encara que no la tinguen, i no la reconeix en els enemics, si la tenen.
Aquests, si són polítics, no ho agraeixen; els amics ho censuren ... El polític
ha de dimitir de la seua independència freqüentment, quan així convé al cap o
al partit, encara que un i altre es troben contra tota raó. El polític no
arribava a càrrecs elevats com deixara d'assistir a les tertúlies del cap, i no
siga una mica criat, més o menys dignament. Jo no he assistit mai a cap
tertúlia ... »…, per les paraules de Vicent Marco Miranda semblen no haver
passat els anys, podrien ser perfectament descriptives del funcionament encara
hui de la faceta més negra i inmoral de la política i donen no poques pistes
del clima generalitzat de corrupció en l’escena política, social i econòmica,
asfixiant i sistèmica, que ens enfronta a la urgència d’una profunda
regeneració democràtica.
Venint del blasquisme republicà, periodista d’ofici, redactor en cap que
arribà a ser de l’històric diari El
Pueblo, el castellonenc que hui homenatgem, nascut en 1880 i mort en 1946,
que va patir exili, persecució i repressió pel seu pensament i acció política, va
fundar junt a una colla d’amics i companys l’històrica Esquerra Valenciana,
bressol republicà del valencianisme, principal partit de l’esquerra
valencianista d’aquell època heroïca, que va arribar a tindre més de 20.000
militants i es va mantindre fidel i combatent per la República, les llibertats
i la justícia social.
La trajectòria política de Marco Miranda, neta, pulcra i compromesa amb
el Poble Treballador Valencià, és la d’aquella generació que recollint la torxa
de l’emancipació nacional dels valencians que encengueren a principis de segle
XX els d’aquella altra generació autora de la primera Declaració Valencianista, sumant la vocació i
lleialtat social al projecte d’un valencianisme, buscant la recuperació de la
Sobirania Política dels valencians…, i
que només, de nou, la repressió, la guerra, l’espanyolisme i el feixisme (com
sempre ha passat des de 1707) van impedir que fructificara en una nova
renaixença del País Valencià.
Marco Miranda descriu amb humilitat el seu pas per les institucions de
l’epoca, més que recordar les coses que va poder aconseguir representant
l’esquerra valencianista republicana, ell afirma que «Més importants van ser
les que vaig desfer o vaig impedir que es fessen». I no és poca cosa això, com
no ho és la d’haver-se mantingut lleial a la República i al Poble Valencià i
com no ho és que mai no va descurar atendre a les coses petites i inmediates
que afectaven als seus conciutadans, especialment els més desfavorits.
Esmentarem l’impuls de les colonies escolars per als xiquets més necessitat o
la construcció de cases per a la població més desfavorida. El valencianisme, i
és la lliçó, es construix no només amb les grans proclames, sinò també i molt
amb les coses petites i qüotidianes. La pàtria és la gent.
Vicent Marco Miranda en algun moment
de les seues memòries, acabades pel seu fill anys després, té un moment per
recordar-se de la seua època militant més entranyable d’adolescència, la de la
Joventut Republicana blasquista. Ho fa així: «Amb les seues lluites, el seu
desinterès, la seua companyonia, va ser veritable família, on els socis estàvem
units per sentiments fraternals i encoratjats per la flama de l'entusiasme,
sense falsedats, sense reserves, sense egoismes».
Són unes paraules importants de
recordar hui ací on ens reunim per homenatjar-lo gent d’Esquerra Republicana
del País Valencià, de República Valenciana-Partit Valencianista Europeu,
d’Esquerra Nacionalista Valenciana, i de COMPROMÍS, amb les organitzacions
Estat Valencià i Esquerra Valenciana integrades en la coalició…
Importants perquè assenyalen les
qüalitats que hui nosaltres vos proposem mantindre i reforçar entre tots els
qui estem ací hui per tal d’avançar complementàriament entre nosaltres cap a la
Sobirania i la República Valenciana, cap a la Independència del Poble Valencià…,
per junts aconseguir, amb molts altres, “Tallar les cadenes”.
A la Igualtat i a la Llibertat
sustantives dels valors republicans que compartim, hui volem subrratllar
especialment el tercer substantiu que ens és comú: el de la Fraternitat.
Vicent Marco Miranda: Present!
Visca el Poble Treballador!
Vixca València Lliure!
Independència i República Valenciana!"