22.12.14

Homenatge a Vicent Marco Miranda, fundador d'Esquerra Valenciana, primer Alcalde republicà de València i diputat al Parlament espanyol per E.V. durant la II República espanyola

ERPV, RV-pve, ENV, PCPE-PV, Demòcrates Valencians, Esquerra Valenciana i Estat Valencià van retre un homenatge conjunt al primer Alcalde republicà valencià i Diputat al Parlament espanyol d'Esquerra Valenciana, Vicent Marco Miranda, al Cementeri General de València, el 21 de desembre, amb un acte fraternal.


Reproduïm les paraules pronunciades per Joan S. Sorribes, Secretari Nacional d'Estat Valencià, amb motiu de l'homenatge.

"En primer lloc, agrair hui i ací l’organització d’un nou homenatge a Vicent Marco Miranda a la gent d’Esquerra Republicana del País Valencià i la seua obertura a la resta d’organitzacions presents…
«Política és amagar, callar o defensar els atropellaments quan els cometen els amics. I jo no he sabut fer això. Polític és qui dóna la raó als amics, encara que no la tinguen, i no la reconeix en els enemics, si la tenen. Aquests, si són polítics, no ho agraeixen; els amics ho censuren ... El polític ha de dimitir de la seua independència freqüentment, quan així convé al cap o al partit, encara que un i altre es troben contra tota raó. El polític no arribava a càrrecs elevats com deixara d'assistir a les tertúlies del cap, i no siga una mica criat, més o menys dignament. Jo no he assistit mai a cap tertúlia ... »…, per les paraules de Vicent Marco Miranda semblen no haver passat els anys, podrien ser perfectament descriptives del funcionament encara hui de la faceta més negra i inmoral de la política i donen no poques pistes del clima generalitzat de corrupció en l’escena política, social i econòmica, asfixiant i sistèmica, que ens enfronta a la urgència d’una profunda regeneració democràtica.
Venint del blasquisme republicà, periodista d’ofici, redactor en cap que arribà a ser de l’històric diari El Pueblo, el castellonenc que hui homenatgem, nascut en 1880 i mort en 1946, que va patir exili, persecució i repressió pel seu pensament i acció política, va fundar junt a una colla d’amics i companys l’històrica Esquerra Valenciana, bressol republicà del valencianisme, principal partit de l’esquerra valencianista d’aquell època heroïca, que va arribar a tindre més de 20.000 militants i es va mantindre fidel i combatent per la República, les llibertats i la justícia social.
La trajectòria política de Marco Miranda, neta, pulcra i compromesa amb el Poble Treballador Valencià, és la d’aquella generació que recollint la torxa de l’emancipació nacional dels valencians que encengueren a principis de segle XX els d’aquella altra generació autora de la primera  Declaració Valencianista, sumant la vocació i lleialtat social al projecte d’un valencianisme, buscant la recuperació de la Sobirania Política dels valencians…,  i que només, de nou, la repressió, la guerra, l’espanyolisme i el feixisme (com sempre ha passat des de 1707) van impedir que fructificara en una nova renaixença del País Valencià.
Marco Miranda descriu amb humilitat el seu pas per les institucions de l’epoca, més que recordar les coses que va poder aconseguir representant l’esquerra valencianista republicana, ell afirma que «Més importants van ser les que vaig desfer o vaig impedir que es fessen». I no és poca cosa això, com no ho és la d’haver-se mantingut lleial a la República i al Poble Valencià i com no ho és que mai no va descurar atendre a les coses petites i inmediates que afectaven als seus conciutadans, especialment els més desfavorits. Esmentarem l’impuls de les colonies escolars per als xiquets més necessitat o la construcció de cases per a la població més desfavorida. El valencianisme, i és la lliçó, es construix no només amb les grans proclames, sinò també i molt amb les coses petites i qüotidianes. La pàtria és la gent.
Vicent Marco Miranda en algun moment de les seues memòries, acabades pel seu fill anys després, té un moment per recordar-se de la seua època militant més entranyable d’adolescència, la de la Joventut Republicana blasquista. Ho fa així: «Amb les seues lluites, el seu desinterès, la seua companyonia, va ser veritable família, on els socis estàvem units per sentiments fraternals i encoratjats per la flama de l'entusiasme, sense falsedats, sense reserves, sense egoismes».
Són unes paraules importants de recordar hui ací on ens reunim per homenatjar-lo gent d’Esquerra Republicana del País Valencià, de República Valenciana-Partit Valencianista Europeu, d’Esquerra Nacionalista Valenciana, i de COMPROMÍS, amb les organitzacions Estat Valencià i Esquerra Valenciana integrades en la coalició…
Importants perquè assenyalen les qüalitats que hui nosaltres vos proposem mantindre i reforçar entre tots els qui estem ací hui per tal d’avançar complementàriament entre nosaltres cap a la Sobirania i la República Valenciana, cap a la Independència del Poble Valencià…, per junts aconseguir, amb molts altres, “Tallar les cadenes”.
A la Igualtat i a la Llibertat sustantives dels valors republicans que compartim, hui volem subrratllar especialment el tercer substantiu que ens és comú: el de la Fraternitat.
Vicent Marco Miranda: Present!
Visca el Poble Treballador!
Vixca València Lliure!
Independència i República Valenciana!"