26.4.09

Manifest de la Marxa Sobiranista Valenciana del 25 d'Abril


302 anys fa d’aquell dia infaust en Almansa. Guanyada la Batalla pels Borbons, empresonat, no pels Borbons sinó pels Àustries, el primer comandant maulet, Joan Baptista Basset, home del poble, patriota i lleial a la causa del poble baix, l’endermà mateix del 25 d’abril de 1707 els exèrcits castellans entraren al vell Regne, l’arrasaren, cremaren i destruïren pobles i ciutats, assassinaren al voltant d’un 8% dels valencians i valencianes, esborraren les nostres institucions sobiranes, el nostre Estat sobirà, ens prohibiren parlar en valencià, revocaren els nostres Furs, la nostra Constitució sobirana, ens feren desaparèixer d’entre els pobles lliures… i ells, l’enemic, ens posaren una insultant etiqueta: “muelles”.

No fórem “muelles”, la resistència dels valencians a la invasió i a l’aniquilació com a poble durà anys, armes en mà, els nostres batallons encara lliuraren la seua última batalla en Barcelona, comandats de nou per Basset, uns anys després, i allà moriren, heroïcament, en defensa de la llibertat, amb la mateixa gallardia que combateren tots els Agermanats abans i després, la gallardia que sols pot nàixer de la gent del poble, dels qui quan enlairen la Senyera, les banderes de lluita, ho fan amorosament per la Llibertat, perquè la Pàtria és la Llibertat…

No fórem “muelles” abans d’Almansa, no hem sigut “muelles” després.

No ho fórem en proclamar el Cantó de València, ja en el segle XIX, i pagàrem de nou el preu de desenes de milers de morts, quan les tropes de la monarquia espanyola tornaren a entrar a “sang i foc” arreu del nostre país, per declarar-nos sobirans ni que fóra per un mes.

No ho fórem tampoc de l’any 36 al 39, i pagàrem el preu de la defensa aferrissada de la Llibertat que férem els valencians sent l’últim bastió republicà: i ens tornaren a arrasar les tropes de l’Espanya única: a sang i ferro.

Ja ho podeu vore: els valencians mai no hem sigut “muelles”.

Tres segles després, ací estem i ací continuem tossuts i ferms, lleials a la Pàtria, fins tornar a recuperar la nostra sobirania arrasada i el lloc que ens pertoca com un poble lliure entre els pobles lliures.

I ho farem tots junts, perquè volem i perquè podem, i ho farem els qui sempre ho hem fet: els de baix i des de baix.

Hui hem començat la nostra marxa en el lloc exacte on ajusticiaven als maulets del Cap i Casal aquell 1707, i l’acabem ací a les Torres de Quart, les torres que miren cap a Almansa. El nostre record als qui defensaren València és el nostre ferm compromís amb allò que defensaren: la llibertat, la Pàtria, la sobirania dels valencians.

I hui, com ahir, com sempre, repetim: Pel País València, Tot!

I hui, com ahir, com sempre, cridem: Vixca València Lliure!

25.4.09

La Marxa Sobiranista Valenciana del 25 d'Abril a València


25 d’Abril per la Sobirania Valenciana: la marxa sobiranista ha recorregut els carrers de València, des de la plaça del Mercat fins a les Torres de Quart, convertint-se en un acte ple d’emoció i lleialtat La marxa sobiranista valenciana convocada per Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV), República Valenciana-pve (RV-pve), Esquerra Valenciana (EsqVal) i Estat Valencià (SV-EV), ha recorregut els carrers de València, des de la plaça del Mercat fins a les Torres de Quart, convertint-se en un acte ple d’emoció i lleialtat a València, i de compromís amb la recuperació de la plena sobirania del Poble Valencià. A la marxa han estat presents també les associacions ACR Constantí Llombart, ACV Jardí d’Aiora i ACR Utopia XXI, així com el Partit Comunista del Pobles d’Espanya-País Valencià (PCPE-PV). També s’ha afegit a la marxa un representant del Bloc d’Esquerra Català (BEC), partit coalitzat amb els sobiranistes republicans valencians, junt a organitzacions sobiranistes aragoneses. La Marxa ha sigut l’acte més important del sobiranisme valencià en la commemoració dels 302 anys de la derrota d’Almansa. Puntualment, a les 19:00, com estava previst, s’ha iniciat l’acte amb una primera ronda de cant d’albaes patriòtiques, per a iniciar la marxa després enfilant cap a la plaça del Tossal, on les albaes en memòria del Maulets i en reivindicació dels drets nacionals valencians s’han tornat a sentir, interpretats emotivament per cantadors i acompanyats de dolçaina i tabalet…, des d’allí s’ha continuat pel carrer de Quart fins a les Torres que miren Almansa, on després d’una tercera ronda d’albaes, s’ha donat lectura al manifest que a continuació reproduïm, al final de la qual els assistents han acompanyat amb el respecte més absolut la interpretació de la Moixeranga. La única pancarta que encapçalava la marxa ha sigut una rotunda afirmació: Per la Sobirania Valenciana. I les Senyeres de lluita valencianes, amb estrella roja o estrella blanca, han estat les banderes d’una convicció unànime: Per València, Tot!

23.4.09

Estat Valencià, en el 400é aniversari de l’expulsió del seu propi país, el nostre, dels moriscos, els ret homenatge i reivindica la seua memòria

El 9 d’abril de 1609, Felip III signava el decret d’expulsió dels moriscos, que afectava tots els regnes de la seua Corona. A l’antic Regne de València això comportà l’expulsió i esvaïment d’un 33% de la població de l’època, justament la més pobra, amb la consegüent depressió econòmica i social, amb l’abandonament de bona part de l’activitat agrícola, ramadera i artesanal, la desertització demogràfica de moltes comarques valencianes i la posterior substitució poblacional…, va ser la “solució final” que ja anunciaven les mesures anteriors presses des de l’època de Ferran I d’Aragó contra la comunitat jueva i la comunitat morisca, i la repressió exercida contra ells durant anys i anys.

El decret d’expulsió dels moriscos no sols els condemnava a abandonar el seu propi país, sinó que a més del desterrament implicava l’ensenyorament dels seus béns que passaven a mans de la noblesa valenciana, inicialment contrària a la mesura però ben prompte “pagada i ben pagada” amb l’espoli. La rebel·lió morisca, la resistència heroïca, no aconseguí detindre la política empresa per les classes dominants. La divisió aconseguida llavors de les classes populars valencianes comportà anys de declivi del conjunt dels valencians.

Els moriscos valencians, els més pobres entre els pobres del nostre poble, hagueren de marxar, morir o, literalment, “desaparèixer”, “esvair-se”… Aquell decret d’expulsió, curiosament, no afectà massa negativament Castella, només allà on els moriscos eren una part molt considerable de la població això tingué efectes dramàtics: als Regnes de València i d’Aragó, singularment. Entre 118.000 i 150.000 valencians foren condemnats a "desaparèixer" del seu propi país.

Estat Valencià, en estos dies de memòria pels valencians expulsats, morts i esvaïts fa 400 anys, pels moriscos i tagarins, proposa l'elaboració d'una llei valenciana que reconega la nacionalitat valenciana i la restitució de tots els seus drets com a ciutadans valencians, a tots els descendents d'aquells valencians, obrint les portes del país al retorn dels seus fills.

Quan es complixen 400 anys de l’expulsió o mort d’aquells valencians, Estat Valencià vol retre’ls homenatge i retornar-los a la dignitat i a la memòria del seu país, el nostre, i fem una crida perquè aquella amarga lliçó de la Història no la passem per alt els valencians de hui i del futur: qui jugue a dividir els valencians pel seu origen, indefectiblement acabarà conculcant els drets i llibertats de les persones i les aspiracions d’un poble a la seua llibertat i al seu futur.

Secretariat Nacional d’Estat Valencià

22.4.09

Declaració Política d’Estat Valencià sobre el Moviment Anticapitalista Valencià: Cap a l’acció unitària popular en cada poble i en cada sector

El capitalisme ha acabat ja el seu cicle històric. No podem saber la data de defunció, però sí sabem que és un procés terminal. El sistema patix a escala planetària una de les crisi més profundes i importants de la seua història. Una crisi que afecta hui al centre del sistema, als anomenats països desenvolupats, però que per a la resta del planeta, per a la inmensa majoria de la població mondial, ha sigut i és la norma i la situació en què viuen de forma permanent dècada darrere dècada.
No és tracta mèrament d’una crisi financera, sinó que la debacle de l’aparell financer forma part d’una crisi global, sistèmica, que té les seues raons més profundes en el final del cicle energètic del petroli, en l’esgotament del model de rapinya sobre els recursos naturals i matèries primes, en el cenit de l’imperialisme amb centre en els EUA i pedres angulars en una quinzena d’estats d’arreu el món, en la debacle provocada per un sistema depredador del medi ambient, saquejador de les riqueses i béns de la majoria de la població mondial, explotador de la capacitat, la vida i el treball de la inmensa majoria dels humans, en el final d’un desenvolupament basat en la producció de béns no per satisfer les necessitats humanes sinó per perpetuar i augmentar la concentració de capital en unes poques mans, en el segrest de la democràcia i del control social democràtic situant els centres reals de decisió fóra d’institucions elegibles i en uns àmbits dimensionals que fan impossible cap control democràtic, en la privatització dels instruments socials i del coneixement, en la manipulació de la comunicació i de la cultura, en l’aplicació de la més salvatge llei de la selva, en la imposició per la via de les armes dels designis, conveniències i interessos d’una minoria global que té la seua raó de ser en l’expoli de la inmensa majoria i en l’especulació brutal i suïcida.
El capitalisme no sols no ha aconseguit convertir-se en la “societat de la prosperitat general”, com proclamaven els seus defensors, sinó que ha acabat per ser un fre a la prosperitat de la Humanitat, ha sumit en la pobresa i la desesperació a pràcticament un terç de la població mondial i ens condemna a tots a un futur més que incert i tenebrós.
No estem davant d’una simple malaltia del capitalisme: estem davant d’un procés terminal. El capitalisme no mor per raons morals –per molt “inmoral” que puga ser-, mor perquè ja s’ha acomplit el seu cicle històric, i estem davant d’una nova època que ens reclama a construir una nova realitat social, política, econòmica i cultural: un model alternatiu i global al capitalisme.
És per això que les mesures posades en marxa, i les que es posaran en el futur més inmediat, per a reconduir el sistema, no tenen efecte: són mesures dirigides a perpetuar el sistema, a allargar la vida al moribund.
És per això que, amb independència que les mesures “de gestió del sistema” puguen produir o no una certa recuperació cojuntural global o regional en Europa, els escenaris previssibles per a la pròxima dècada són ben foscos, les alertes sobre possibles vel·leitats bèl·liques per promoure la reactivació del sistema són alguna cosa més que declamacions catastrofistes, i la possibilitat de l’increment de la repressió dels moviments socials i dels rebels alguna cosa més que una hipòtesi.
Al País Valencià, que forma part d’una regió desenvolupada del sistema, la crisi global té, a més, aspectes distintius per l’aplicació d’un model de desenvolupament basat en la construcció, en el turisme i en l’especulació, durant les últimes dècades, que ha destruït bona part del nostre propi teixit productiu, de la nostra capacitat autònoma de producció de béns, energia, serveis i coneixements.
Hui, al País Valencià, als milers de treballadors, per compte alié o autònoms que passen a engrossar les files dels desocupats i condemnats a l’exclusió social, amb un milió de valencians per baix del llindar de la pobresa, se sumen milers de xicotets empresaris i cooperativistes de tots els sectors de l’economia que es veuen abocats al tancament. Milers de ciutadans i ciutadanes valencianes viuen hui amb el perill inminent de perdre la seua propietat més valuosa, la vivenda, i malden per sobreviure amb una vida convertida en hipoteca i atrapats en un deute asfixiant. Milers de valencians i valencianes tenen tancat el camí del futur per la impossibilitat d’accedir als béns i serveis que ells mateixos contribuixen a produir diàriament amb el seu treball i esforç.
Hui, els ciutadans i ciutadanes valencians, tenen segrestats els instruments polítics de decisió per poder cambiar el rumb, els instruments que posen en les seues pròpies mans el seu propi futur, tenen segrestada la seua pròpia sobirania i les minses eines d’autogovern de què disposem els valencians són atorgades, per tant reversibles, i molt insuficients per garantir la llibertat de decisió i les possibilitats de construir un futur diferent, més lliure, més just, més nostre.
En esta situació és on s’inscriuen les mesures de gestió del sistema que podem resumir en estes grans línies: pagar amb diners públics, el de tots, els deutes i el desgavell privat dels qui han aconduit a la crisi; reforçar el mateix sistema, mantenint-lo fora de tot control social democràtic; esperar que escampe el temporal per poder seguir pescant en aigües tèrboles; exercir en major grau i intensitat la represió i el control de la població i dels pobles, a desgrat de les llibertats i els drets de les persones i els pobles; blindar el seu instrument polític principal, l’Estat espanyol, hui en forma de monarquia directament hereva de la dictadura franquista i de la Constitució del 78.
El PP i el PSOE són les principals eines del capitalisme espanyol. Són la cara i la creu polítiques del sistema. I junts a ells, conformen eixe bloc el reformisme sindical (CC.OO. i UGT, principalment), envers de la mateixa moneda que les organitzacions del gran empressariat, la banca i les corporacions multinacionals. Este és el nucli de ferro del sistema capitalista espanyol, junt a bona part de l’aparell mediàtic, la jerarquia de l’Església Catòlica, una part de la intel·lectualitat arrecerada darrere fundacions i grups de pressió ben alimentats i subvencionats..., i, per supost, tot l’aparell de l’Estat i de tots els poders que d’ell emanen o en es dipositen.
Mentre això constituix el moll dels ossos en el panorama polític, en les afores, encara una part important de les organitzacions polítiques populars es mantenen enlluernades per les possibles “molletes” que puguen recollir i, malgrat els seus discursos de principis, col·laboren en el manteniment del sistema, amb declarada voluntat de “gestió” i temen situar-se en posició clarament rupturista: és el cas d’Izquierda Unida, del Bloc Nacionalista Valencià o d’Esquerra Republicana de Catalunya, per nomenar només tres referents polítics en situació parlamentària i amb acció política al País Valencià.
Davant tot això, considerem imprescindible l’organització del moviment anticapitalista valencià, considerem imprescindible col·laborar en l’auto-organització dels nuclis resistents i examplar la seua acció, per passar de la resistència a la rebel·lia i de la rebel·lia a la construcció d’una societat valenciana alternativa al capitalisme que haurà de nàixer de les experiències i acció dels moviments socials i polítics, dels ciutadans i ciutadanes convertits en el subjecte de la seua pròpia emancipació personal, social i nacional, de l’eixamplament de la democràcia a tots els àmbits de la societat i de les activitats socials.
Igualment, considerem imprescindible la solidaritat amb tots aquells que arreu del món compartixen semblants inquietuds i conformen hui un moviment de resistència anticapitalista i demà un moviment global de construcció d’un altre món.
Per tot això, donem suport i ens arrenglerem amb els sectors més conscients i lluitadors del Poble Treballador Valencià, junt al sindicalisme més combatius i compromesos, i en els moments actuals ens declarem partidaris d’avançar cap a la convocatòria d’una Vaga General que siga un punt d’inflexió per passar de la resistència a l’ofensiva per la construcció d’una altra societat.
Per tot això, proposem la constitució d’Assemblees Republicanes Anticapitalistes que, local o sectorialment, siguen punts de confluència i d’unitat d’acció de tots i de totes les que es manifesten interessats i compromesos com nosaltres ho estem.

Secretariat Nacional d'Estat Valencià
València, 20 d’abril de 2009

8.4.09

Estat Valencià saluda i celebra la iniciativa a favor de la Sobirania Valenciana del PCPE-PV

Estat Valencià saluda i celebra la iniciativa a favor de la Sobirania Valenciana del PCPE-PV, en fer pública la seua adhesió a la reivindicació per l’Autoderminació i els Drets Nacionals Valencians del vinent 25 d’Abril. Igualment, valorem molt possitivament el subrratllat del Partit Comunista dels Pobles d’Espanya que destaca la necessitat d’un procés rupturista per la impossibilitat de la consecució de la Sobirania del Poble Valencià dins de l’actual marc jurídico-polític de la monarquia, d’una banda, i la necessitat que este procés emancipador nacional valencià ha de ser el fruit resultant d’un ampli moviment que interessa el conjunt del Poble i que ha de tindre en el republicanisme un eix vertebrador, d’una altra banda.

Estat Valencià, davant el pròxim I de Maig, participarà en les manifestacions que amb caràcter anticapitalista convoque el sindicalisme combatiu

Estat Valencià, el Primer de Maig, participarà a València en la manifestació de CGT i del sindicalisme combatiu

Estat Valencià, davant el pròxim I de Maig, participarà en les manifestacions que amb caràcter anticapitalista convoque el sindicalisme combatiu. A València ciutat, Estat Valencià farà costat a la manifestació que tradicionalment convoca en la Diada del Poble Treballador el sindicat CGT.

Estat Valencià considera prioritari en l'àmbit social l'organització d'un ample moviment anticapitalista valencià que siga capaç d'avançar cap a una Vaga General en els pròxims mesos, que esdevinga un punt d'inflexió front a les eixides antisocials dels causants de l'actual crisi econòmica.

Estat Valencià s'adherix a la Jornada de Lluita Anticapitalista del dia 22 de Maig, convocada per PCPE, RV-pve, MDT, COS i InterSindical Valenciana

Estat Valencià s'adherix a la Jornada de Lluita Anticapitalista del dia 22 de Maig, convocada per PCPE, RV-pve, MDT, COS i InterSindical Valenciana. Així mateix, Estat Valencià considera imprescindible en el moment en què el Poble Treballador Valencià patix una greu crisi econòmica i social d'abast global, sistèmica i d'imprevissibles conseqüències encara, anar forjant mitjançant l'organització un ample moviment no sols de resistència popular front a les eixides dissenyades pels mateixos que ens han dut a este cul de sac, sinó, encara més enllà, de construcció d'una alternativa social, económica, política i cultural viable i subtancialment distinta, basada en l'ampliació de la democràcia i les llibertats públiques, el republicanisme, la sobirania dels pobles, el poder popular, la prevalència d'allò públic i social per sobre els interessos particulars, la justícia social, el garantiment d'un equilibri sostenible amb el medi natural, i una nova ètica i valors político-culturals. Organitzar un ample moviment anticapitalista valencià és hui una tasca indefugible per a Estat Valencià, com a part integrant d'un també ample Moviment d'Alliberament Nacional Valencià.
Per això, Estat Valencià, a més, donarà suport i participarà de tota iniciativa en els àmbits locals tendent a organitzar en Assemblees Republicanes Anticapitalistes a les persones i entitats que se senten cridades i compromeses.