19.1.08

“La Coalició per la República Valenciana reclama el compromís, l’acció i el vot als valencians sobiranistes”

Joan Sorribes (Estat Valencià): “Per la via de ser comparses, el resultat no pot ser altre que el bipartidisme, la docilitat condemna el valencianisme a la derrota com a instrument polític útil i condemna al poble valenciana a la desaparició”

- A les Balears, tots els nacionalistes han fet bondat i presenten una llista única a les Corts espanyoles. És impossible la unitat entre els valencianistes?
- La convergència de totes les forces nacionalistes mallorquines, efectivament, mostren un camí que nosaltres mirem amb simpatia. Exactament igual com veiem amb simpatia el model de confluència de Nafarroa Bai o, de més antic, del Bloque Nacionalista Galego. Però parlem clar, traslladar este model de complicitats a València significa necessàriament tindre en compte Unió Valenciana, Opció Nacionalista Valenciana, Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià, Projecte Obert, Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Nacionalista Valenciana, República Valenciana-Partit Valencianista Europeu i Estat Valencià, a més de les formacions ecologistes…, això com a mínim…, esta i no altra és la traduccció valenciana d’eixe camí d’unitat. Tant de bo! Sembla, però, que no és el cas…
- Vostès es presenten en coalició amb ENV i República Valenciana-PVE…
- Nosaltres, com ja vam dir des de fa més d’un any, estem per iniciar una nova etapa en què el sobiranisme es presente de forma pública i desacomplexada als valencians… Creiem que l’acció política del valencianisme no pot estar sine die subsidiaritzada dels interessos de forces estatals i de la gestió d’un Estat espanyol que considerem inviable. Per tant, sí, anem junt a l’ENV i a RP-pve, en una coalició Per la República Valenciana, per reclamar el vot, l’acció i el compromís patriòtic als valencianistes més conscients.
- Situa el PP i el PSOE d’una banda i el valencianisme a un altra, però la realitat és que d’una part hi ha altres forces actives, com ara una part important d’EU encapçalada pel PCPV, però també d’altres forces fora d’esta òrbita com ara el PCPE, i, d’una altra part, que les que s’inclouen a priori en una hipotètica suma valencianista mantenen posicions nacionals discrepants…
- És cert. Ja em deixarà que, per elemental respecte als demés, no entre en les qüestions caçolanes ni en les diverses crisis obertes i públiques en cada partit. Però és evident que cadascú ha de contestar una pregunta bàsica: quin és el subjecte social al qui li reconeix la sobirania? Un pot tindre un projecte d’integració federalista, amb Espanya, amb Catalunya, o pot no tindre’l, eixa no és la qüestió fonamental hui, la clau és si la sobirania política correspon al Poble valencià o a al Pueblo español o al Poble català… Les forces polítiques que siguen capaces de dir i mantindre que per damunt dels valencians, res, són les que conformen el valencianisme polític i les que han de posar davant dels ciutadans valencians una alternativa al bloc constitucionalista que encapçalen el PP i el PSOE. Per al PP i el PSOE els valencians som només part del Pueblo español i, per tant, no tenim dret a la sobirania. Més prop encara d’este principi irrenunciable, hi ha la nostra pròpia visibilitat com a poble…, necessitem ser visibles com a poble, tindre veu i presència pròpia, en tant que valencians, a totes les institucions de l’Estat i de la Unió Europea. Finalment, hem de posar la nostra mirada directament a Europa, a l’Estat espanyol no és possible l’enqüadrament dels valencians com a nació, no és possible la construcció d’un Estat valencià…
- Perquè sí és possible a Balears i no és possible encara al País Valencià la unitat del nacionalisme?
- A les Balears, com abans a Nafarroa o a Galícia, això ha estat possible tant per l’exercici de responsabilitat que correspon, sobretot, als partits grans d’eixes coalicions, com pel fet de deixar les contradiccions secundàries que separaven les parts on correspon, en un segon lloc, sense condemnar a l’ostracisme i la desaparició l’acció política de cadascú. Això a València encara no s’ha fet possible… Buscar la unitat del valencianisme ha de tindre com a base fixar-se un horitzó que no pot ser ni ajudar a la gestió d’Espanya ni participar en el joc que protagonitzen el PP i el PSOE: en eixe joc ho tenim tot i sempre perdut.Per a continuar en la subsidiarietat i en la dependència respecte dels interessos espanyols, no fa falta parlar de cap camí.
- A Catalunya i Euskadi el nacionalisme és central políticament i les diferents forces competixen entre elles…
- A Catalunya i a Euskadi, les seues situacions nacionals permeten que el joc polític puga fer-se des d’altres perspectives, tenen de fet un sistema de partits nacionals plenament alternatiu i competitiu amb el sistema de partits espanyols, per això la diversitat és possible. A València no, els valencians hauríem de mirar bé la proposta dels balears, navarresos i gallecs, que partixen d’una situació nacional més pròxima a nosaltres, vore la seua lliço, per a superar la nostra pròpia gran assignatura pendent…
- Parla de fixar-se un nou horitzó i de no jugar la partida que protagonitzen el PP i el PSOE…
- És evident. El PP i el PSOE són la cara i la creu d’un mateix model nacional i social, són l’Espanya una, l’Espanya de les grans corporacions i dels interessos de l’imperi, l’Espanya dels Borbons… El seu joc és esperar el seu torn per a governar. Són Canovas i Sagasta, conservadors i liberals… Què se’ns ha perdut als demés en la seua partida? Absolutament res. Entrar en el seu joc és jugar a ser comparses i ser els eterns perdedors. El nostre joc és tot un altre, és el joc de recuperar les claus de la sobirania, les claus que ens furtaren en 1707, les mateixes claus que mantingueren lluny de nosaltres amb la Constitució del 78, només des d’una posició de ruptura democràtica tenim una oportunitat de futur els valencianistes i els valencians com a poble. Per la via de ser comparses, el resultat no pot ser altre que el bipartidisme, la docilitat ens condemna a la derrota com a instrument polític útil i condemna al poble valenciana a la desaparició.
- Trencament democràtic, sobirania política…, potser són fòrmules, aspiracions que queden lluny de la majoria social dels valencians i que poden ser fàcilment etiquetades d’extremismes…
- L’horitzó que esmentava abans ha de tindre estes aspiracions en el seu centre o no hi ha tal horitzó, sinó la boira grissa i espesa d’una democràcia contaminada i bruta que és l’actual paisatge polític. Però és cert que eixe trancament democràtic i eixa sobirania política s’han d’explicar en profunditat i no sols això sinó que, a més, s’han d’omplir de continguts concrets i d’un full de ruta, i també d’unes maneres de fer les coses que siguen capaces de concitar la il·lusió a una ampla majoria social dels valencians. Posicions extremistes? De cap manera, jo no parle d’estar a l’extrem de res, sinó al centre de tot, el valencianisme ha de ser el cor polític dels valencians com a poble i els ciutadans i ciutadanes valencians el centre d’atenció del valencianisme polític. En això hem de ser radicals, absolutament, eixa radicalitat precísament és la millor vacuna contra l’extremisme. I ser al centre de tot no significa ser de “centre”, eixe eufemisme que la majoria de les vegades amaga el dir-se de dretes: en el valencianisme han d’estar totes les opcions polìtiques des de la dreta a l’esquerra.